jueves, 14 de enero de 2010

Dimecres 13 de Gener. Començem el 2010!

Ahir vam tornar a recuperar la rutina de les classes amb en Seku. Desprès de dos setmanes de festa, he tornat a l’escola Matagalls. Al arribar tots els nens em van venir a saludar i alguns em van explicar els regals dels reis. M’encanta veure’ls tan il·lusionats per la màgia dels tres reis mags, com tots hem estat alguna vegada. Jo ja anava ben preparada per fer la classe d’educació física!

Per començar a escalfar vam fer el joc de “matar amb la pilota pel terra”, jo l’anomeno així perquè no tinc ni idea de com es diu. El joc consisteix en matar a tots els altres companys amb una pilota que circula pel terra, tu pots xutar la pilota amb les mans sense que s’aixequi i sense que et toqui de genolls cap avall, si et toca estàs mort i t’has de quedar sentat a terra fins que matin al company que t’ha matat a tu. Al principi em va semblar complicat, però passats uns minuts ja havia matat a algú.
El segon joc que vam fer va ser el del mocador doble, en el qual quan et deien el teu número havies de sortir corrents i agafar un dels dos mocadors que hi havia. Desprès tenies que córrer cap a l’equip contrari i lligar-li el mocador a la mà. Una vegada li havies fet un nus ben fort havies de tornar amb el teu equip i deslligar el mocador que havia lligat el rival i desprès tornar corrents cap a l’altre banda. Quan estaves a l’altre banda li tenies que lligar el mocador al peu. Al acabar, tenies que tornar a la teva banda i deslligar el mocador del peu i arribar a la meta (on hi havia algú aguantant els mocadors). El que arribava primer sumava un punt. A mi em va tocar competir amb la Joana i, desprès de córrer molt, vaig arribar la primera a la meta. Va ser un joc molt divertit on ens ho vam passar molt bé.
L’últim joc que la Gemma (la professora dels Corbs) tenia pensat fer no el vam poder ni començar. Cap nen li feia cas i tothom estava distret amb alguna cosa. Al final la Gemma els va enviar tots a la dutxa sense fer l’últim joc.

(Dibuix del joc del mocador)

La classe d’ahir em va servir per veure que no és gens fàcil portar una classe d’uns nens de 9-10 anys. Jo creia que tots estaven atents i aplicats amb la feina, però no! Encara que, per un altre banda, vaig estar contenta perquè en Seku sempre estava atent, esperant i demanant silenci a tots els seus companys. Veig que li encanta l’esport i s’ho passa genial competint, perquè ell és molt competitiu, ell no pot perdre mai.

1 comentario: