Avui ha estat el primer dia que he pogut estar amb en Seku. El dimecres passat faltava la professora i vaig quedar-me a fer Educació Física amb tota la classe. Per començar hem entrat a Internet per ensenyar-li aquest blog (i ell ha escrit el principi d’aquesta entrada) i després per jugar a una pàgina web de jocs. Hem jugat a un joc de cotxes que es deia "Dune Buggy". En Seku era un expert, s’ha passat tots els nivells, però jo no en tenia ni idea. Més tard hem tancat l’ordinador i ens hem posat a jugar a un joc d’endevinar colors i sèries, el "Master Mind", i aquest cop si que l’he pogut guanyar jo. Ha passat l’estona volant i jo ja tinc pensada feina per uns quants dimecres més.
miércoles, 25 de noviembre de 2009
Dimecres 18 de Novembre, el primer dia

Quan em van dir que havia d’anar a l’escola Matagalls a fer aquest projecte, de seguida vaig pensar amb en Seku. En Seku és un nen de 5è de primària que ha vingut de Gambia, però des de ben petit que ja viu a Palau. El conec per què fa handbol i jo sóc la seva entrenadora.
El dia que el vaig conèixer em va donar la sensació de que era tot un món per descobrir, que se li havien de corregir moltes coses, però que dins ell hi havia una gran persona. Quan l’escola Matagalls em va donar l’oportunitat de poder treballar amb ell, no m’ho vaig pensar dues vegades i vaig acceptar. Encara que en Seku parli molt bé el català, tinc ganes d’ensenyar-li diferents maneres d’aprendre amb aquesta llengua, tinc ganes d’ajudar-lo fins la última cosa que el pugui ajudar i sobretot tinc ganes d’aprendre amb ell i d’ell.
Avui ha estat el primer dia, i encara que no haguem pogut estar sols i començar a fer feina, he tingut la sensació de que serà una de les millors experiències que hauré viscut fins ara.
El dia que el vaig conèixer em va donar la sensació de que era tot un món per descobrir, que se li havien de corregir moltes coses, però que dins ell hi havia una gran persona. Quan l’escola Matagalls em va donar l’oportunitat de poder treballar amb ell, no m’ho vaig pensar dues vegades i vaig acceptar. Encara que en Seku parli molt bé el català, tinc ganes d’ensenyar-li diferents maneres d’aprendre amb aquesta llengua, tinc ganes d’ajudar-lo fins la última cosa que el pugui ajudar i sobretot tinc ganes d’aprendre amb ell i d’ell.
Avui ha estat el primer dia, i encara que no haguem pogut estar sols i començar a fer feina, he tingut la sensació de que serà una de les millors experiències que hauré viscut fins ara.
Suscribirse a:
Comentarios (Atom)