A les 3 de la tarda, tots arribàvem amb bosses plenes de regals. La gent es preguntava: Qui són aquests? Que fan amb regals? Doncs si, érem tots nosaltres que anàvem al Matagalls a reunir-nos amb els nostres nens.Tot s'acaba, i amb projectes d’aquests, com millor pots acabar és preparant una festa de despedida. A les 3,30 ja sortíem la gran tropa de nens grans i nens petits camí a l'IES Reguissol. Allà ens esperaven tots els nostres professors i els nens de les altres escoles. El camí es va fer passat, ja que controlar a 30 nens és complicat, i a més si fa una calor de mitjans d’agost.
Però tot i els entrebancs que ens vam trobar, vam poder arribar a l’escola.
Tots els nens estaven molt il·lusionats, però cap d’ells s’imaginava la sorpresa que els hi esperava. Durant tota la setmana vam estar organitzant una gran gimcana per equips. Hi havien diferents proves on tots els nens havien de passar:
Afaitar globus, agafar donotes sense utilitzar les mans, capbussar el cap sota l’aigua per aconseguir caramels, xuts a porteria...
Durant una llarga estona es van estar divertint fent les diferents proves, fins que, unes noies de 4t que han fet el projecte sobre les danses del món, ens vam fer unes representacions d’uns dels seus balls. Ens vam assentar tots al porxo per veure l’espectacle. Totes ho van fer molt bé i a tots els nens els hi va encantar.
El temps ja s’acabava, i era l’hora de berenar. Els nois que feien el projecte sobre receptes de cuina, ens van preparar un gran pica-pica.
Desprès de menjar alguna coseta va arribar el moment més emotiu. Els diferents padrins i fiols es donaven els regals mútuament. A mi en Seku em va regalar un quadre amb la nostre fotografia, molt bonic. Jo a ell li vaig fer uns quants regals: una pilota de bàsquet, un joc que ara està molt de moda, un quadro dels Barça Toons i un marc amb una foto nostre. Ell es va posar molt content i li van agradar molt els regals.
Ara si que havia arribat l'hora de marxar. Tots els nens es despedien dels seus padrins. Jo tinc la sort que amb en Seku ens anirem veient mes sovint, ja que l’entreno a handbol, però tot i això em feia molta pena tenir que dir adéu a tots els nens. Han estat molts dies, moltes hores, molts moment compartits amb ells i ara ja s’ha acabat. Però em quedo amb l’experiència que en trec que és molt positiva. Crec que he ajudat a en Seku a créixer com a persona i jo he crescut amb ell.
Ha estat un dels projectes mes macos que he fet i espero que els de 4t de l’any que bé tinguin la oportunitat de continuar-lo, i sobretot que cuidin a els nens tant bé com ho hem fet tots nosaltres.
Moltes gràcies a tots per aquests mesos i aquesta experiència inoblidable.Sempre es recordarà!
"No se ponga triste ante una despedida. Una despedida es necesaria para volver a reencontrarse. Y un reencuentro, después de un momento o después de toda una vida, es algo inevitable si somos amigos de verdad"
